Desfibril·lació

 

the-abyss-film-posterThe Abbys (1989) explica les aventures d’un equip de científics d’una instal·lació petrolífera que són contractats per la marina nord-americana per dur a terme l’operació de rescat d’un submarí nuclear atrapat, en estranyes circumstàncies, en el fons del mar, justament a la vora d’una esquerda abissal de diversos quilòmetres de profunditat. Un grup de les forces especials de l’exèrcit acompanyarà als científics. Ben aviat aquests últims comencen a sospitar que el que està succeint en les profunditats abissals és alguna cosa tan estranya que, en principi, escapa a la seva comprensió.

Una de les escenes de la película té a veure amb l’ús del desfibril.lador extern i les maniobres de ressuscitació cardiopulmonar. No és objecte d’aquesta entrada valorar l’expertesa de l’equip reanimador ni la idoneïtat de les maniobres que s’efectuen en aquesta escena, que de ben segur són millorables.

El que si que miraré d’explicar, després de cercar per la web i revisar els llibres que s’acumulen a la biblioteca, és la breu història i el concepte de desfibril·lació elèctrica, un terme  que va ser encunyat l’any 1899 per Prevost i Batelli, després de notar que grans voltatges aplicats a través del cor d’un animal podien posar fi a la fibril·lació ventricular.

image011
Drs. Batelli i Prost

Els Drs. Batelli i Prevost, fisiòlegs a la Universitat de Ginebra a Suïssa, es van adonar que els cors dels gossos entraven en fibril·lació ventricular quan se’ls administraven petits impulsos elèctrics, però també es van adonar que xocs elèctrics de major intensitat dels que havien provocat la fibril·lació inicial, restauraven de nou els seus batecs a un ritme normal i saludable. Com en moltes altres ocasions ha passat en medicina, aquesta troballa accidental va portar a l’eventual desenvolupament de l’actual desfibril·lador cardíac, un dispositiu mèdic que ha salvat innombrables vides des de llavors.

Al poc temps, diferents investigacions es van desenvolupar tant a la Unió Soviètica com als Estats Units. A la Unió Soviètica, Gurvich i Yunayev demostraven que  els xocs de corrent continu emmagatzemada en condensadors podien desfibri-lar gossos amb èxit, mentre que als Estats Units, Hooker i Kouwenhoven mostraven que la desfibril·lació podia efectuar-se sense necessitat d’obrir la cavitat toràcica. Aquestes investigacions es van efectuar en víctimes d’electrocució accidental i gràcies al finançament de l’Empresa d’Energia Edison. L’impuls de l’energia elèctrica va fer que aquesta i altres organitzacions s’afanyessin a instal·lar electricitat a les cases dels seus nous clients, i van començar a adonar-se que molts dels seus treballadors patien de mort sobtada, fins i tot en contacte amb els voltatges més petits, d’aquí el seu  interes en la prevenció d’aquests accidents, en els que els treballadors tenien un risc molt elevat d’electrocució per contacte amb el corrent altern.

Kouwenhoven
Dr. William Kouwenhoven

William Kouwenhoven (1886-1975), al seu laboratori de la Universitat John Hopkins, va realitzar múltiples estudis en gossos. L’any 1933 el seu treball amb aquests animals va demostrar que un corrent elèctric altern aplicat directament al cor podia restablir el batec cardíac, però el procediment requeria obrir el pit de l’animal. A finals de 1940, aquest mètode s’aplicava en humans amb certa regularitat doncs era la única opció disponible per salvar-los la vida.

Kouwenhoven defibrillator
Equip desfibril·lador del Dr. Kouwenhoven

No obstant, Kouwenhoven estava convençut que podia desenvolupar un dispositiu que podria proporcionar aquest xoc sense necessitat d’obrir el pacient, i el 1957, amb l’ajut del seu equip van perfeccionar un petit dispositiu desfibril·lador consistent en una petita caixa i dos cables aïllats amb electrodes de coure. Immediatament l’Hospital John Hopkins va començar a utilitzar aquest dispositiu com un tractament estandarditzat per l’aturada cardíaca.

beck_c
Dr. Claude Beck

El primer cas informat d’una desfibril·lació en un humà el va realitzar Claude Beck, l’any 1947, aplicant directament 60 Hertz de corrent altern a un pacient a qui se li estava practicant una cirurgia. El Dr. Beck, que havia estat investigant noves tècniques per a la desfibril·lació en els éssers humans, van informar que havien restablert amb èxit el ritme cardíac normal en un pacient amb fibril·lació ventricular durant la cirurgia cardíaca. La tècnica de desfibril·lació de Beck i el seu dispositiu va servir com a prototip per al desenvolupament dels desfibril·ladors moderns.


Paul Zoll (1911-1999) va néixer i es va educar a Boston. Va estudiar medicina a la Universitat d’Harvard i es va formar i exercir la seva professió al Beth Israel Hospital de Boston durant tota la seva trajectòria.

207
Dr. Paul Zoll

L’ any 1950, en una presentació a un congrés del Col·legi Nord-americà de Cirurgians celebrat a Boston, sobre l’estimulació del nòdul  sinoauricular a través d’un catèter transvenós, va servir d’inspiracó al Dr. Zoll per desenvolupar una tècnica que permetia estimular el ritme cardíac durant l’asistolia sense necessitat d’obrir el tòrax. Gràcies a una publicació que va marcar tota una fita, l’any 1952, va descriure la reanimació cardíaca mitjançant l’ús d’elèctrodes sobre el tòrax nu amb impulsos de 2 mil·lisegons de durada, de 100 o 150 volts, a raó de 60 estímuls per minut. Aquesta descripció inicial va donar origen a una àmplia avaluació de l’electroestimulació cardíaca i al reconeixement, tant per part dels professionals mèdics com del públic en general, que era possible estimular els batecs en un cor en asistòlia, i es va convertir en la base per als futurs avanços clínics en matèria d’electroestimulació cardíaca.

L’ any 1955, el Dr. Paul Zoll va descriure una tècnica mecànica per “estimular” el cor asistòlic i l’any següent, el 1956 va publicar un abordatge transcutani per detenir la fibril·lació ventricular mitjançant una descàrrega de major intensitat, de fins a 750 volts, i amb posterioritat va descriure un mètode similar per revertir la taquicàrdia ventricular. La utilització d’una descàrrega de corrent altern va donar origen a la desfibril·lació-cardioversió clínica però, amb el temps, va ser substituïda per la descàrrega de corrent continu, principalment per motius tècnics.

Dr.-Lown-index
Dr. Bernard Lown

El 1960, Bernard Lown (Lituània, 1921) va introduir el primer corrent continu en la desfibril·lació directa. El Dr. Lown ha estat el desenvolupador original del desfibril·lador de corrent continu i el cardioversor. Lown va desenvolupar el desfibril·lador de corrent continu per a la reanimació cardíaca i el cardioversor per corregir ritmes cardíacs ràpids, i va introduir un nou ús per a la lidocaïna, com antiarítmic. Durant la seva carrera mèdica, Lown s’ha centrat en dos grans desafiaments mèdics: el problema de la mort sobtada cardíaca i el paper de l’estrès psicològic sobre el sistema cardiovascular. El seu treball ha fet possible gran part de la cirurgia cardíaca moderna, així com una sèrie d’altres innovacions.

A banda del seu treball en l’àmbit de la cirurgia cardíaca, el 1985, el Dr. Lown va acceptar el Premi Nobel de la Pau en nom de l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear, una organització que ell co-va fundar amb el cardiòleg soviètic Dr. Yevgeny Chazov, que més tard va ser ministre de Salut de la URSS. En aquest enllaç es pot trobar el link al seu blog actual.

L’any 1967 Pantridge i Geddes van informar d’un augment en el nombre de pacients que sobrevivien a aturades cardíaques extrahospitalaries, mitjançant l’ús d’una unitat mòbil d’atenció coronària equipada amb un desfibril·lador de corrent continu alimentat mitjançant una bateria. Pantridge i el seu col·lega, el Dr. John Geddes, van introduir el sistema modern de reanimació cardiopulmonar per al tractament d’aturades cardíaques de curta durada. Com a resultat dels seus estudis, el Dr. Frank Pantridge va arribar a la conclusió que moltes morts es devien a la fibril·lació ventricular, i que aquesta necessitava ser tractada abans que el pacient fos ingressat a l’hospital. Això va conduir a la introducció de les unitats mòbil d’atenció coronària, ambulàncies amb equipament i personal  especialitzat per garantir una eficient atenció prehospitalària.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s